El divendres passat els alumnes de 5EP vam visitar les Coves del Toll, unes coves
prehistòriques situades a Moià, a la Catalunya central. Allà una guia ens va acompanyar
i ens va ensenyar tota la cova. Bé, tota no, ja que les coves tenen un total de 1.148 m.
de profunditat, però la part visitable és només de 180.55 m. Tant se val! Amb això ja en
tenim prou! Tots estem d’acord en una cosa: és al·lucinant! Fins i tot vam passar per un
pas molt estret on t’havies d’ajupir i anar de costat! Alguns gairebé no podien ni passar!
A la part més interna de la cova, allà on ja no es pot anar més lluny ens van ensenyar
una estalactita enorme. Feia uns vuit o deu metres d’alçada. Sabíeu que per créixer un
centímetre necessita 100 anys aproximadament? Imagineu-vos quina edat devia tenir!
Durant la visita la guia ens va explicar que la Cova del Toll és una de les coves
prehistòriques d’Europa més rica en fauna del Quaternari. S’han trobat restes
d’hipopòtam, de rinoceront, d’ós de les cavernes, de lleó, de hiena, de bou primitiu,
d’isard… A més a més també s’han trobat restes de foc i alguns fragments de sílex que
demostren la presència humana de l’home Neandertal durant el Paleolític Mitjà (entre
100.000 i 40.000 anys d’antiguitat), durant el Neolític i l’Edat dels Metalls.
Però la sortida no s’acabava amb la visita a la cova. En una esplanada propera hi havia
muntats uns 15 tallers relacionats amb la vida a la prehistòria, i dividits en grups de
15 o 16 persones vam anar participant en tots ells: pintura facial, tatuatges d’henna,
fabricació d’eines de sílex, pintures rupestres, tir amb arc, ceràmica… hi havia de tot!
Fins i tot hi havia un noi que ens va ensenyar com s’ho feien a la prehistòria per fer foc!
I per acabar la sortida com cal… ens va caure un xàfec intens! Vam haver de deixar els
tallers a mitges i buscar un aixopluc a corre-cuita. L’organització ens va dir que molt a
prop hi havia una recreació d’un poblat del Neolític, amb unes quantes cabanes, però en
arribar-hi… estaven totes ocupades per d’altres escoles que també havien fet els tallers.
Així que vam continuar buscant un lloc on protegir-nos de la pluja i una mica més
endavant vam trobar una magnífica balma on vam poder dinar sense por de mullar-nos.
Va ser el final més adient per una sortida com aquesta; vam acabar dinant a terra dins
d’una cova!
