L’UNIVERS

Ahir me’n vaig anar a l’espai,

I les estrelles brillaven com un fanal,

les estrelles s’estaven quietes

com si estiguessin dormint.

L’espai és molt bonic de veure,

Em podria treure’m el casc a l’espai?

Puc estimar l’espai?

Conec el negre de la foscor

però no el bonic de l’espai.

Em vaig fixar i vaig veure que

a la nostra galàxia hi ha vuit planetes

amb els seus satèl·lits al voltant i el sol al mig

A la nostra galàxia el Sol és com un

rei i els planetes com soldats

En l’univers els planetes són tant bonics

com perillosos.

Els meteorits queien com pilotes

Els meteorits fan boom quan xoquen

      amb una superfície.

*Poema realitzat per una parella d’alumnes de 5EP