ATZAR I DAUS

Quan juguem al parxís i tirem un dau, el 5 és un nombre molt valuós, ja que ens permet treure una fitxa de la nostra casa. En altres jocs, el 6 és el més útil, ja que suposa arribar més ràpid a la meta. Ara bé, això no fa que aquests nombres tinguin més o menys probabilitats de sortir en una tirada de dau, ja que cadascun es troba només un cop a cada cara.

Ara bé, passa el mateix quan juguem al Monopoly o al Cluedo, on es tiren dos daus alhora? Serà tan fàcil treure un 3 com un 8? Durant dues sessions, els alumnes de 6EP ho estem investigant.

Probabilitat 3EP

Quina és la probabilitat de què surti cara o creu en una moneda? Això és el que hem estat experimentant a la classe de matemàtiques d’aquesta setmana. Qui creieu que ha guanyat? Ah! I apostant en una carrera de camells hem descobert quin és el número de la sort en l’esdeveniment aleatori de llençar dos daus, us el podeu imaginar?

IMG_20160128_115333

IMG_20160128_115248

IMG_20160128_115220

????????????????
Quin és el guanyador?

JOCS DE TAULA QUE AMAGUEN MATEMÀTIQUES

La setmana passada ens va arribar des de la biblioteca municipal d’Igualada un parell de maletes plenes a vessar de jocs de taula relacionats amb les matemàtiques. Gràcies a això, aquests dies els alumnes del CM i CS de Primària hem estat descobrint un munt de jocs que amaguen conceptes matemàtics diferents.

Projecte Sierpinski

Aquestes dues últimes setmanes, els alumnes de 3EP, 4EP, 5EP i 6EP hem col·laborat junts per participar en un projecte internacional per construir una catifa Sierpinski, un objecte geomètric generat a partir de fractals. Els més petits hem construït quadrats fets a partir de 8 quadrats que contenen 8 gomets cadascun. Els de 5EP els hem unit creant 8 quadrats fets a partir de 8 quadrats amb 8 gomets cadascun. Els de 6EP, com no podia ser d’una altra forma, hem continuat el procés i hem acabat de muntar la catifa que veieu a la fotografia.

Per cert, quants gomets hem utilitzat en total?

 

2015-12-18 10.55.45

Ha sigut molt interessant veure com, mentre els alumnes de 4EP utililtzaven multiplicacions i restes per calcular el nombre de gomets total, els de 5EP ho han fet amb una suma reiterada de multiplicacions. Els de 6EP, a més, han descobert una fórmula basada en les potències. És curiós la quantitat de matemàtiques que hi ha darrere d’aquesta catifa, oi?

 

Existeix un nombre de la sort?

Molta gent té un nombre de la sort. Però té això sentit, matemàticament parlant? Aquesta setmana a 4EP hem estat parlant de la probabilitat. Hem vist, per exemple, que treure el nombre 3 en un dau de 4 cares és molt més “probable” que no pas en un de 20. Ara bé, també hem vist que, tirant només un dau, les probabilitats de treure un 1 són les mateixes que la de treure un 2.

Ara bé, la cosa ha canviat quan hem començat a tirar 2 daus de sis cares alhora. Molts pensàvem que continuaria passant el mateix, i que seria igual de fàcil que sortís el nombre 3 que el nombre 7, per exemple. No obstant això, els resultats semblen indicar que això no és pas així. Serà qüestió de sort, o hi haurà alguna explicació matemàtica de la gran quantitat de cops que surten el 6, el 7 i el 8?

NOMBRES EN COLOR

Aquesta setmana, a l’hora de matemàtiques, hem investigat diferents maneres de “fer” el nombre 5 i el nombre 6. Per fer-ho, però, hem utilitzat els reglets de Cuisenaire, un material que consisteix en una sèrie de fustes de mides i colors diferents. Per què són de diferents colors? En què s’assemblen el blanc i el vermell? Podem construir una torre tan alta com la groga a partir d’altres colors? Es pot fer de moltes maneres diferents? De quantes?

Aquestes són algunes de les preguntes que hem respost per acabar descomponent els nombres 5 i 6.

 

UN NOMBRE BEN CURIÓS, EL 10…

Els alumnes de 2EP seguim investigant amb les fitxes del parxís… Aquest cop ens hem detingut a “desmuntar” el nombre 10. La veritat és que es pot fer de moltes maneres… 9 + 1; 8 + 2; 7 + 3; 6 + 4; 5 + 5; 3 + 3 + 4…

Però és que, a més, hem fet servir unes bossetes de plàstic que només podem tancar si hi tenen, justament, 10 fitxes. Per exemple, si hi posem dintre 6 + 4, la podem tancar. Si hi posem 5 + 3, no, ens faltes fitxes. Però, i si hi posem 5 + 6? Doncs llavors podem deixar-les a la bossa sense tancar-la o, si no, deixar una fitxa a part i tancar la resta.

Així doncs, podem dir que el nombre 11 (5 + 6) és igual a 11 fitxes, però també a 1 bossa i una fitxa. Sembla interessant, oi?

ESTADÍSTIQUES FUTBOLÍSTIQUES

Fa dues setmanes, els alumnes de 6EP vam estar practicant el xut de penals… A l’hora de matemàtiques! Però en realitat, l’important d’aquella classe no era la punteria, sinó saber recollir correctament les dades emprant una taula de doble entrada.

La setmana passada, doncs, totes aquelles dades ens van servir per poder elaborar gràfics de diversos tipus emprant l’app “Numbers”. En fer-ho, van sorgir diverses qüestions interessants: on és millor posar els nostres noms, a l’eix vertical o a l’horitzontal? Quantes files necessitarem per a representar les dades de 5 jugadors? Per què el gràfic de sectors no és capaç de representar tantes dades com el barres o el lineal?

FITXES I BOSSES

Aquestes setmanes, els alumnes de 2EP ens estem mirant els números d’una altra manera… I és que el 6 no només és aquell que ve després del 5. El 6 també és 3 + 3; 4 + 2; 2 + 4; 2 + 2 + 1 + 1…

Per veure-ho millor, estem treballant amb fitxes petitones, d’aquestes de jugar al parxís. És el mateix 3 + 3 que 4 + 2? Com es converteix una cosa en l’altra? Podem fer dues files iguals amb el 8? I amb el 7? Si tinc 3 + 3, quantes em falten per tenir 4 + 4?

Però no us cregueu que només treballem amb fitxes… També tenim bossetes de plàstic! Hi podem ficar moltes fitxes diferents a dins… 5 ó 7 ó 12 ó 15… Però sabeu una cosa? Només les podem tancar quan tenen un número en concret. Us imagineu quin? El 10!!! Per què serà?